N'hi ha que m'agraden molt, n'hi ha que m'agraden, altres no tant i altres gens.
A la darrera entrega de l'hivern passat (passat! ja som a la primavera!), n´hi havia un, concretament el de "Tres días y una vida" de Pierre Lemaitre, que no m'atreia gens.
Tres días y un vida
El posat d'aquest noi em removia quelcom per dins, al seu esguard no sabria ben bé quins qualificatius posar-li, esquerp, orgullós, introvertit, tancat. Tots alhora o cap, no sé... el que sí sé és que veient-lo saps que alguna cosa que no rutlla passa pel seu cap i que no vol deixar, de cap manera, que això traspui, hi ha una aparent serenor però és apariència, què hi ha al darrera?.
Malgrat que és un punt de llibre que no m'agradava gens, ara li tinc una estima especial. És ideal per l'obra de Lemaitre. Justament avui, he acabat de llegir el llibre. Sembla un acudit fàcil però Pierre Lemaitre honora el seu cognom, és un gran mestre de la narrativa. La culpabilitat, la hipocresia, els prejudicis, l'angoixa desfilen al llarg d'una trama que t'atreu des del principi fins al final de l'obra.
He estat dos dies atrapada dins la història, patint, gaudint i ara esperant una nova traducció. Gràcies mestre!
Per cert, sigui el que sigui el grau de complaença dels seus punts. Col.lecciono tots els salamandra. Encara em falten seixanta-set!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada