dilluns, 27 de març de 2017

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau


Amb l'hospital de Sant Pau tinc un sentiment ambivalent.

Per una banda és el lloc on va morir el meu pare i aquest fet m' amara a vegades de tristor quan passejo entre els seus pabellons recentment restaurats.
Per altra banda aquest sempre ha estat l'hospital familiar de referència, suposo que per proximitat geogràfica, tota la infantesa i adolescència hi he viscut a cinc minuts de camí.
Sembla que sento la meva àvia quan ma germana o jo ens feiem una petita ferida "no és res, no caldrà córrer a Sant Pau". 


I m'agrada, sempre m'ha agradat.
És un hospital gran però amb mida humana i el detall que tenia per a mi més positiu de tots, a part de la bellessa artística, era el fet  que un malalt, per poc que pogués caminar, podia sortir als jardinets que l'envolten i seure en un banc al sol sentint refilar els ocells. Ben cert que hi havia moltes incomoditats, sobretot pels treballadors: escales, habitacions petites, passadissos estrets... Però el gaudi del jardí per part dels malats era impagable.Sant Pau







Punts amb detalls de diferents arrambadors de l' Hospital de Sant Pau






2 comentaris:

  1. M'agradat molt aquesta entrada,potser perquè tambè m'has fet venir records. Si ja es bonic per fora per dintre impresiona.I l'esglesi l'hospital de Sant pau es preciosa, de lesmés maques que he visitat.
    Un petó

    ResponElimina
  2. Sí que és maco. I la casa de la convalescència també mereix una visita. M´agrada creuar el seu jardinet d'entrada, entrar per la porta principal i anar al café que hi ha a mà dreta.És un lloc molt tranquil i no està plè de guiris.

    ResponElimina