dilluns, 20 de març del 2017

Japonisme

Vincent Van GoghEl pruner en flor
(inspirat en 
Hiroshige), 1887


Japonisme és un terme que es refereix a la influència de l'art japonès a l'art occidental. La paraula es va usar per primera vegada per Jules Claretie en el seu llibre L'Art Francais en 1872 publicat aquell any.[1] Les obres creades a partir de la transferència directa de principi de l'art japonès sobre l'occidental, especialment les realitzades pels artistes francesos reben la denominació de japonesque.



L'art i l'artesania japonesa va ser una de les principals atraccions de l'Exposició Universal de Londres de 1862.[2] Des d'aleshores els ukiyo-e (xilografia japonesa) es van convertir en font d'inspiració per a molts pintors, començant pels impressionistes, continuant amb els postimpressionistes i modernistes de finals del segle XIX, i finalment per als cubistes de començaments del segle XX; tots ells interessats per l'asimetria i la irregularitat de l'art  japonès. Es van veure especialment afectats per la falta de perspectiva, llum sense ombres, les àrees planes de colors vibrants, la llibertat de composició en col·locar els subjectes descentrats, organitzats en eixos diagonals baixos al fons, en la seva major part. Aquestes són les principals característiques de l'art japonès que va influir en els artistes occidentals. Aquests elements estaven en contrast directe amb la tradició artística occidental i van ser assumits per la pintura rupturista del segle XIX i les avantguardes del segle XX, com a recursos alliberadors de les convencions academicistes.(wiki)

No era la primera vegada que les arts orientals influenciaven la nostra cultura. Ni la darrera.

Penso ara en la presència del manga, no només en el món del còmic, si no en les arts plàstiques en general. O la de la pintura sumi-e, la cal.ligrafia oriental, l'origami, l'ikebana, la cerimònia del tè, jardins zen, tai-chi...

Per això i pensant en la primavera que s'albira, penjo aquests punts.


Ah! també tinc una petita col.lecció de kokeshis i matrioskas.
De les matrioskes en parlaré un altre dia.





Al barri de Gràcia hi ha una llibreria monogràfica sobre el Japó. Val la pena fer-li una visita. Es diu Haiku



El que trobem a continuació és un punt que vaig adquirir a la meva primera estada a Lisboa. El vaig comprar al Museu Calouste Gulbekian, que és un dels meus preferits. El que més m'agrada d'aquest punt és l'enquadrament i el punt de vista. A mi em fa sentir una mica tafanera, vull saber què s'estan dient els personatges. Em deleixo pel seu secret.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada