Ovidi

POETA!

Com un record d'infantesa 
sempre recordaré 
a la Teresa, 
ballant el vals. 

Potser fou l'ultim fet 
amb algú que estimés 
abans que un bombardeig 
la tornés boja. 

Tots els xiquets la seguíem 
i en un solar apartat ens instruíem 
al seu voltant. 

Mig descabellonada 
ens mostrava les cuixes 
i ens donava lliçons 
d'anatomia. 

Ella ens va dir d'on veníem. 
I que els reis de l'Orient 
no existien. 
Ni llops ni esperits. 

Ens parlava de l'amor 
com la cosa més Bonica 
i preciosa. 
Sense pecats. 

Ens ensenyà a ballar 
a cantar i a estimar. 
D'això ella era 
la que més sabia. 

Amb una floreta al seu cap 
i un mocador negre al coll 
i faldes llargues 
i un cigarret. 

Vas ser la riota dels grans, 
i la mestra més volguda. 
dels infants. 

Ara de gran comprenc 
Tot el que per TU sent 
i et llence un homenatge 
als quatre vents. 

Com un record d'infantesa 
sempre et recordaré a tu, 
Teresa, 
ballant el vals.


et trobem a faltar!

https://youtu.be/vuhZ1Y-JY54