A Catalunya, el 2017 era l'any dedicat a Puig i Cadafalch. No ha estat un any fàcil i suposo que les celebracions se n'han resentit. Amb el Departament de Cultura de la Generalitat okupat/dirigit per funcionaris/sicaris del govern espanyol m'imagino que s'ha fet el que s'ha pogut.
No era només un arquitecte, era historiador, escriptor, polític, matemàtic, restaurador, disenyador, enginyer...incansable. I la filosofia que impregnava tota la seva vida, avui en dia, seria qualificada d' independentista.
Els qui ara manen a Catalunya no haguessin escollit a Puig i Cadafalch per dedicar-li un any. En el seu moment ja va patir el càstig per la seva desafecció espanyola:
Va ser inhabilitat com a arquitecte per Franco. També podria haver-lo afusellat, per què no?
Portem molts anys humiliacions, massa.
Al DHUB es pot veure una petita exposició fotogràfica.
Al Museu d' Història de Catalunya hi ha també una exposició dedicada:
I a l' Arxiu Municipal Contemporani també hi roman encara l'exposició: Puig i Cadafalch, convertir Barcelona en la "Brusel.les" del migdia.
Encara som a temps de gaudir de l'any Puig i Cadafalch malgrat hagi acabat el 2017.
Fent aquesta entrada me n'he adonat que tinc pocs punts dedicats a Puig i Cadafalch. A partir d'ara m'hi fixaré més i intentaré ampliar la col.lecció (si hi ha algú de Mataró que llegeix això, potser sap si se n'han fet enguany) :
Fàbrica Casaramona
Casa Terrades o de les Punxes
Mansana de la discòrdia, on hi ha la casa Ametller
Panots de Barcelona
¿ Ametller de los chocolates? Hummmmmmmmmmm
ResponEliminaSíiiiiiii, visitar la casa es caro, me parece que la entrada vale unos 16 euros, pero se puede acceder al fondo del vestíbulo a una tienda peligrosísima llena de chocolate y cajitas de lata preciosas y a una cafetería con terraza desde la que se puede apreciar el interior de la manzana, tomar chocolate y muchas más delicatessen.
ResponEliminaSí que debe de ser peligrosísimo para la cartera.
ResponEliminaHace un tiempo aparecieron esas cajas y cajitas con diseños de Mucha allí cerca de mi casa...Creo que me las debieron de vender todas a mi...Son preciosas y las de chocolate nego, una debilidad.
Ahora, a veces se encuentran las pequeñitas en Lugo, pero raramente.
Tengo que ir...No se va a quedar mi colección de cajas a medias, ja, ja.
Bcssssssssssss