dimecres, 24 de gener de 2018

Cyrano




He anat a veure el Cyrano.

Sala: Teatre Borràs
Dirección: Pau Miró
Actores: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat y Àlex Batllori
Idioma: Catalán
Duración: 1 h 50 min

(De la fitxa del grup Balañá)
Vaig plorar i tot. No em cansaré mai de dir com és de genial en Lluís Homar, de sempre ha tingut la dicció impecable, la naturalitat a l'escena, és un animal de teatre absolut. I m'he tret una espina. Fa trenta anys la vaig veure , l'interpretava en Flotats, també em va agradar l'obra, és clar, és difícil que no t'agradi el Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand, però encara em patina a les orelles la cantarella d'en Flotats, l'arrossegament de sons... no m'agrada. Ho sento.
Aquest Cyrano a més fa una aposta per treure-li qualsevol etiqueta de cursi o queco. És fàcil caure en aquest parany amb una obra neoromàntica, escrita en versos alexandrins i que aparentment té l'amor impossible com a leitmotiv.


L'acceptació d'un mateix i la victòria de la intel.ligència i l'enginy sobre la fàtua bellesa reforcen aquesta posta en escena. La fragilitat dels sentiments plana durant les quasi dues hores de duració. Les dues hores passen volant i en alguns moments se sent la veu de Sílvia Pérez Cruz arrodonint les emocions que ens atenallen en el moment.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada