diumenge, 21 de gener del 2018

bcnegra 2016/2017




En Dani Nel.lo es un saxofonista molt unit a la trobada, actuarà a la festa inaugural de la sala Apolo.
Ha posat banda sonora a llibres "negres"






M'encanten les postals, tan carregades d'icones noir i barcelonines.Els fanals, el port, les xemeneies del Besòs, l'estació, Colom, la Sagrada Família. La tipografia a l'ús. Els barrets, els talons, guants, l'escot...


Les il.lustracions són  de Pep Boatella
El premi Pepe Carvalho 2016 va ser per a Donna Leon






L'estació de França és un espai que em produeix sentiments ambivalents. Per una part em ve al cap el nerviosisme de tipus quasi histèric que em produïen  de petita les estacions, encara no sé la causa i per altre la il·lusió del viatge, de l'escapada i és que per a mí, durant l'adolescència, el súmmum del viatge era agafar un tren nocturn a l'estació de França i despertar a la Gare d'Austerlitz,  a les vuit del matí, i començar a trepitjar la ciutat on es podies sentir "lliure". Ai, l'adolescència... finalment vaig poder complir el somni, cinc vegades. Espero fer-ho més, hi tinc  comptes pendents a París.
L'estació de França és maca, correcta. No és preciosa com la del Rossio i Anvers o imponent com la de Copenhague, Zagreb,  Amsterdam i moltes més però té el seu què. Em fa pena l'estat de deixadesa en el que la manté Adif, encara que no és d'estranyar, està en la mateixa línia que el servei de Rodalies, les obres de l'Ave... i ens que estimen molt, ens cuiden, es nota.


Les il.lustracions són  de Sagar Fornies

El premi Pepe Carvalho 2017 va ser per a Dennis Lehane













4 comentaris:

  1. Muy atractivos como siempre y se ve la entrega, el interés y el cuidado en la edición...Lo que no tengo yo tan claro es que estemos en el 2117 para disfrutarlos, ja, ja...
    Bcssssssssss

    ResponElimina
  2. Ha sido casualidad, pero me voy fijando en el autor o autora de cada año a ver si lo conozco y ...De éste creo que solo he leído Mystic River.
    Bcssssssssss

    ResponElimina
  3. No se te escapa una, Marisa.
    Roser, las ilustraciones de estos dos años son las que más me gustan (de las que conozco).
    ¡Menudo despliegue!

    Un abrazo.

    ResponElimina