Quin mal de panxa, de nervis, que ens agafava quan erem petites, la nit de reis.
Sort que tot està controlat:
Qui no tingui temps d'entrar a la fàbrica per entregar la carta, no té problema. Hi ha moltes bústies on la hi podem dipositar.
I a la tarda a la cavalcada, la central o la del barri.
Fotografies de S. Garriga
Ui si encara poguéssim demanar als reis alguna cosa!
Tinc 60 anys i encara segueixo emocionant-me anant a esperar els reis. No he faltat mai a la cita (que jo m'enrecordi)de nena, de jove, amb la parella, amb els fill, una altre vegada sols amb la parella i ara... amb les netes !!! Visca la inocència infantil i visca la nit de Reis.
ResponEliminaTots esperem, per petit que sigui, que ens deixin algún regalet i jo us asseguro que amb molta il·lusió.
Montse
Yo, por pedir...pediría lo imposible...Que todo el mundo tuviese con que poder vivir...
EliminaLuego, que tuviésemos salud y personalmente, que venga un año mejor y si cae alguna cosilla, mejor, como bien apunta Montse.
¡ Feliz amanecer a tod@as!
Luisa